1. A tu, que vols començar a fer zazen

En el món hi ha totes les possibles formes de recompensa. Però quina recompensa ens podria fer més feliç que la que ens dóna, asseure el nostre cul sobre un coixí i poder practicar zazen?

Pel que es trobi més a gust en una o altra de les noves sectes, és millor que ho provi allà. Només si realment vols practicar zazen, ho hauries de fer.

Què t’aportarà fer zazen? Zazen no t’aportarà absolutament res! A Dôgen Zenj li disgustava tenir nombrosos seguidors. Els comparava amb” l’ovada de granota i els cucs de terra”.Un drac que està sol, és igualment un drac. Un sol elefant no és menys elefant. Per aquesta raó s’anomenen als monjos zen dracs i elefants.

Fa molt de temps hi havia cinc-centes mones que servien a cinc-cents sants búddhics. Un dia les mones decidiren imitar tot el que feien els sants: practicaven zazen, amb la mateixa expressió en els ulls, el nas, la boca i amb tot el cos. Diuen que d’aquesta manera va haver-hi mil sants que junts practicaven zazen i que van realitzar el satori. Per aquesta raó em vaig proposar de conservar la llavor del zazen – encara que sigui mitjançant la imitació.

Quan practiques zazen, ets completament nou i tu mateix.

Quan practiques zazen, es tracta de tu mateix, aquí i ara. El zen no pot esdevenir un rumor que corre de boca en boca , i que no té res a veure amb tu.

Al costat de la sala de zazen de la Universitat de Komazawa es troba el camp de baseball, i quan durant zazen escoltes als animadors que assagen els seus crits de suport abans del joc, ens podem donar compte com ens despreocupem de la nostra pròpia vida.

El zazen és un Buddha que formem a partir de la nostra carn crua.

Durant zazen arrelem els nostres malucs a terra i empenyem amb la coroneta del cap cap el cel.

La pràctica d’estar senzillament seguts (shikantaza)1 és el més elevat del què podem fer de la carn crua d’un ciutadà comú.

L’ideograma xinès per “maluc” està format a l’esquerra pel signe corresponent a “carn” i a la dreta pel signe corresponent a “l’essencial”. Durant zazen és essencial que primer els malucs quedin fermament arrelats sobre el coixí.

Quan sona el to de l’alegria, de l’enuig, de la tristesa o de la felicitat fins al lloc on es fa zazen, les onades s’enlairen i el zazen no es torna la nostra carn i la nostra sang.

Qui es troba en mala companyia, buscarà en zazen l’estimulació dels seus sentits. Durant zazen ens convé estimular el menys possible els nostres sentits, fins i tot, no hauríem de practicar res especial.

Amb el mateix cos que fem una migdiada també podem fer zazen. El cos que fa zazen també pot estar fent una migdiada..

Practicar junts zazen durant tot un dia és una oportunitat extraordinària. Passar tot el dia en companyia de prostitutes és una ximpleria extraordinària.

Si sopes per després anar a robar, aleshores fas un àpat de lladre. Si menges per després visitar a les prostitutes, fas un àpat de prostitutes. Si menges per practicar zazen, aleshores fas l’àpat de la Via del Buddha.

La pregunta és: per a què mengem?

Quan aquí a Antaiji canviem els futons (els matalassos japonesos), o quan l’ama d’un bordell canvia en el seu negoci els futons, això te significats diferents. Per l’ama d’un bordell es tracta d’atreure clients per guanyar diners, per nosaltres es tracta que les persones que vinguin a fer zazen no es refredin. El qui ve a fer zazen és un Buddha: dorm en un futon d’un Buddha.

Menjar per practicar zazen. Dormir per practicar zazen. Això vol dir que també el menjar i el dormir formen part de zazen.

Si penses que a més de la teva pràctica de zazen, t’has de preocupar per tenir un mitjà de vida, aleshores de sobte comences a dir-te:”el treball també és el zen, asseure’s també és el zen” – i acabes deixant d’asseure’t en zazen. En canvi, si et dius, que per qualsevol preu t’has d’asseure en zazen, aleshores creus que només l’asseure’s en zazen és el zen, i que tot el demés no té res a veure amb el zen.

La nostre pràctica no es consagra a cap altre Buddha que al propi zazen. El zazen ens allibera com a ciutadans comuns i a tots els éssers sofrents, transformant la nostra carn crua en zazen.

Zazen significa, abandonar la vida i la mort i dirigir-nos cap a la Via del Buddha. Per això en el Shôdôka es diu: “Fer un pas més enllà per arribar directament al lloc del Tathâgata“. I en el Shôbôgenzô Betsudô es diu: “Zazen no és el Dharma del món fugisser, és el Dharma dels buddhes i dels patriarques.”

En el Dharma del Buddha només es negocia de Buddha a Buddha, no entre el Buddha i el ciutadà comú. Per això es diu en el Sutra del Lotus: “Només un Buddha i un altre Buddha ho poden comprendre”. També es parla de “l’esperit compartit entre Buddha i Buddha”. Aquest ” només” es manifesta en l’asseguda erecta davant d’una paret.

El nostre zazen és com el despertar després del son hivernal en un món totalment nou.

Zazen significa, retornar encara un altre cop a la matriu. Per això el zazen no és cap “treball”.

Tothom està tan ocupat amb els seus càlculs, que ja no saben ni com entrar-ne ni com sortir-ne. Parar de calcular significa estar segut en zazen.

Zazen significa abandonar les al·lucinacions dels homes.

Zazen significa, practicar l’inefable.

Zazen significa, realitzar el que no es pot concebre amb els pensaments.

El teu propi zazen penetra terra i cel, i dóna testimoni del lloc del gran alliberament.

Zazen és l’interruptor amb el qual encens tot l’univers.

Samadhi significa: realitzar allò que omple tot l’univers en cada un dels moments i en cada una de les activitats, donant-te totalment en cada moment.

Fer “senzillament” alguna cosa significa fer-ho ara mateix; significa no malgastar el temps de la teva vida.

“Jo i tot els éssers vivents sobre la terra realitzem la Via conjuntament”

(Buddha Shakyamuni)

En el Dharma de Buddha això no es realitza mitjançant el poder polític. Tu mateix ho has de realitzar. Quan t’asseus, has d’estar en unitat amb Truman, Stalin i Mao. Un mateix s’asseu per a tots, tots s’asseuen per a un.

El món dels fenòmens no és res que hagi fabricat Déu. Aquell existeix per unes interaccions causals. Buddha significa que a partir d’un principi inescrutable li segueix un efecte també inescrutable. Pensar des del fons del no-pensar: d’aquesta manera es realitza Buddha. Es diu, molts cops, que el zen significa no-esperit2. Però no-esperit significa inescrutabilitat, i la inescrutabilitat no significa oposar l’inescrutable al mesurable.

Excepte el zazen, de fet, totes les “bones accions” es basen en la nostra consciència personal. Només el zazen, en el que aquesta consciència de nosaltres mateixos ha desaparegut és el verdader zazen.

Seu en zazen amb el propòsit de morir de fam. Això no significa, que pots confiar en que sempre tindràs alguna cosa per menjar mentre que mantinguis la Roda del Dharma en moviment. I a l’inrevés: mentre que mantinguis la Roda del Dharma en moviment, no té cap importància si tens alguna cosa per menjar o no la tens.

Si es tracta dels teus sentiments mundans, això no té res a veure amb el zen. El Dharma de Buddha no entén d’excepcions i no es preocupa de les teves preferències humanes.

“Aquests estan tots seguts i girats amb la cara cap a la paret – quin sentit té tot això? Quina altra cosa podria haver-hi que fos més ximple que zazen?”

D’aquesta manera es veu des del punt de vista del món fugisser.

Que ens aporta zazen? Aquesta pregunta del què ens aporta, no ens aporta res en absolut. Què ens ha aportat la invenció de la televisió? I què ens ha aportat sobre tot el que hagis nascut? Realment res no ens aporta res

Quan em pregunten el què ens aporta zazen, els dic, zazen no ens aporta absolutament res. Aleshores molts comencen a estirar la cara i diuen que preferirien aturar-se de fer zazen. Però què ens aporta realment, dia rere dia, de córrer cap a aquí i cap a allà en busca de satisfacció? Què ens porta el joc d’atzar? I el ball? Què ens porta quan ens excitem per la victòria o la desfeta en un partit de baseball? No ens aporta absolutament res! Per aquesta raó no hi ha res de més conseqüent que l’asseguda silenciosa en zazen. Que alguna cosa no aporti res, normalment en el món significa, que no es guanya diners.

Molts cops la gent em pregunta, quants anys haurien de practicar zazen per a obtenir-ne resultats. El zazen no produeix resultats. Del zazen no n’obtens res.

Últimament hi ha un boom zenista: en qualsevol revista s’escriu alguna cosa sobre el zen. I quan ho llegeixes et trobes només amb assumptes ben qüestionables: un escriu el que ha sentit contar en algun racó del carrer, un altre t’informa sobre un curs d’una setmana on et garantitzen “kenshô3. La qüestió és que, els que no han sentit mai res sobre el zen, s’ho empassin tot.

Els qui no tinguin una ferma convicció buddhista, millor que no s’atansin a la pràctica del zazen.

En la nostra escola no hi ha un altre Buddha que el propi zazen. L’abandó dels pensaments realitza el Cos del Dharma. El fet, que “sense la pràctica no es realitza i sense l’autentificació no es posseeix” (Bendôwa), és el Cos del Despertat. “El treball és zen, seure és zen, en el parlar i en el callar, en el moviment i en el repòs trobes la pau” (Shôdôka) – això és l’expressió que adquireix en la vida quotidiana.

1 L’estar senzillament seguts (en japonès: shikantaza, que també es tradueix com “només seure” és l’alfa i l’omega de l’ensenyament de Dôgen Zenji, i tal com també l’exposa Sawaki Rôshi. Amb l’estar senzillament seguts es tracta que practiquem zazen sense tenir l’objectiu d’assolir una experiència de satori, sinó que es practica la mateixa asseguda com una expressió del satori. Uchiyama Rôshi li dedica a l’explicació d’aquesta pràctica tot un capítol a la fi d’aquest llibre (“A tu, que encara segueixes estant insatisfet amb el teu zazen”).

2 Similarment com pel “despensar” , tampoc el “no-esperit” (jap. mushin) posseeix un significat de negació de l’esperit, sinó més aviat significa l’esperit que no s’aferra a res. És un esperit totalment lliure i obert que no es deixa atrapar per res

3 “Visió interior del ser”(?), que s´equipara sovint a satori.

4 El Nenbutsu (que literalment vol dir “la contemplació de Buddha”) és una pràctica buddhista molt difosa al Japó, i que es cultiva sobre tot a l’escola Jôdô i Jôdô-Shin. Consisteix en que el practicant repeteix sense pausa el nom de Amithaba Buddha: “Namu-Amida-Butsu, Namu-Amida-Butsu, Namu-Amida-Butsu“. Encara que en el Zen no sigui una pràctica habitual, a Sawaki Rôshi li agrada comparar-la al zen per mostrar-hi un paral·lelisme amb aquest: igual que aquell que es dedica a pronunciar el nom del Buddha no ho fa amb un esforç personal, sinó que ho fa abandonant-se mitjançant la pronunciació a la força del Buddha i, d’aquesta manera, es torna unitat amb el Nenbutsu i el Buddha. De la mateixa manera el zazen no s’ha de practicar a partir d’un esforç personal. Més aviat hauria de ser el mateix zazen que se serveixi del nostre propi cos per practicar zazen.

Advertisements