Kôdô Sawaki fent kinhin

KINHINKI*

«LA REGLA DEL CAMINAR»

de Menzan Zuiho (1683-1769)

El Buddha va dir : «Vaig començar en asseure’m en el lloc per la pràctica, vaig contemplar l’arbre i vaig fer kinhin.» Aquest passatge es definitivament l’origen del kinhin com una part integrant de la pràctica de l’asseguda. La manera de fer kinhin ens ha estat transmesa, de cara a cara, des de l’ època de T’ ien t’ung Ju-ching pel nostre Primer Ancestre, ara fa ja mig mil·leni. Però les maneres de fer de la nostra casa van desaparèixer i els seus descendents romangueren en la ignorància. Molts d’ells s’han abocat en atzucacs. Quina desgràcia! Aquest estat de les coses ha persisit fins avui dia. Per aquesta raó, fent-me meva la intenció del nostre Ancestre, i basant-me en ella, vaig recercar extensament les traces antigues. He ensenyat una part de tot això als meus deixebles, cobejant l’esperança que no vagin a raure a la pràctica d’una altra escola.

El mètode convenient per fer kinhin és col·locar les dues mans al nivell del pit [isshu] (i ha de fer-se exactament així), tapant-les amb les mànigues, i sense deixar que les mànigues s’arrosseguin per la dreta i l’esquerra a prop dels peus. Dirigeix la mirada enfront teu (més o menys a sis o set peus de distància). Per caminar correctament utilitza la respiració com a mesura: es fa mig pas durant el temps d’una respiració (la inspiració i l’ expiració). La mesura del pas és equivalent a la llargada de l’empenya. No avancis amb el peu sense que el cos l’acompanyi. Mou conjuntament els peus i el cos. No miris al teu voltant o dirigeixis la teva mirada cap a baix o cap a dalt. No moguis el teu pit i les teves espatlles. No facis soroll arrastrant les sandàlies. Mantén-te com si romanguessis en un mateix lloc, com si no et moguessis cap endavant. És esplèndid moure’s poc a poc, caminar amb tranquil·litat majestuosa. Tot això és el significat del que anomenem el caminar lent. No és gens apropiat, si aixeques molt el peu o fas unes grans gambades. Per tot això et podrien censurer.

En els temps molt antics, Koti Putara feia incansablement kinhin. La sang li brollava dels peus i impregnava el terra. Aleshores el Buddha va dir, «si Putara fa kinhin d’una manera tant vigorosa, com si vulgués triturar el Mont Sumeru fins a fer-lo pols, de cert que no podrà assolir la Via. I a més es farà mal als peus. És realment important, que això s’eviti cuidadosament.» Heu de saber escollir el lloc. També heu de saber que el lloc té la seva mesura. I heu de saber escollir el moment convenient per a fer-ho. Heu de saber que és diferent el caminar en cercle. Avança en línia recta cap endavant i retorna en línia recta seguint un sol cami. Es com l’ordit (kin) d’ un teixit. Aquest es el motiu pel qual es diu kinhin. Quan arribéssiu al límit (de l’àrea mesurada), us gireu seguint el curs del sol (gireu totalment el cos), i col.loqueu-vos en la direcció d’on heu vingut, aturant-vos uns instants.

En el «Ch’u yao ching» s’hi anomenen cinc virtuts. En el “Ta-pi-ch’iu san-ch’ien wei-i ching” també s’anomenen cinc coses. No heu d’ignorer que si practiqueu vigorosament això, beneficiareu de gran manera la vostra constitució física i acomplireu la vostra pràctica. Des de l’ antiguitat, es conta que els llocs on originàriament l’Honorat pel Món va fer kinhin eren al peu del Cim dels Voltors, a sota de l’Arbre del Despertar i en el Jardí de Rajagrha, i en altres llocs on es troben les traces del savi. També es diu que Bodhidharma va fer kinhin al peu del Mont Sung. Com podríem nosaltres deixar d’honorar l’exemple excel·lent dels buddhes i dels ancestres?

En el «Sutra Buddhavatamsaka» es diu que Suddhana va veure al Bhiksu Sudarśana caminar cap endavant [kinhin] en línia recta al jardi, aturar-se i retornar. La seva mirada sàvia es immensament vasta com el gran oceà. La seva ment no es deixa moure per cap objecte sorgit de l’ experiència. Va mes enllà de tots ells, sense deixar-se ni atrapar ni excitar per ells, amb el coneixement o sense ell, girant-se o movent-se, o aferrant-se a les paraules. Ha assolit el regne de la no-dualitat, el mateix que va assolir el Buddha. I sense defalliment, converteix als éssers sensibles mitjançant la gran compassió, tot romanent sense pensaments. Amb el desig de beneficiar i confortar a tos els éssers sensibles, d’ensenyar l’ull del Dharma del Tathagata, trepitjar la Via que va emprendre el Tathâgata, realitza l’autèntic kinhin, el qual no és ni massa ràpid ni massa lent. Suddhana ho explica dient, «Quan faig kinhin, en el lapse de l’instant d’un pensament, totes les quatre regions, cadascú d’ells i tots junts es troben davant meu, degut a la puresa de la meva saviesa. En un sol pensament tots els regnes i cadascú d’ells i tots junts es troben davant meu. Tot això va mes enllà de l’inefable i del regne de l’inefable.» També va dir, «Amic, només conec l’ensenyament de l’alliberament, la flama en el qual confien els bodhissatves». Si ho vegeu d’aquesta manera, aleshores això és el que el nostre primer patriarca ens va transmetre cara a cara.

Aquest significat coincideix amb l’ensenyament del savi, com dos llavis que coincideixen tocant-se, sense cap desviament, i per això constitueix l’autètica transmissió dels Buddhes i dels Ancestres.

Ah de mi! La gent d’aquesta última era degenerada, ens podem alegrar, perquè gràcies a les causes de les nostres vides passades, podem rebre aquest ensenyament. Només s’ha de preservar la inspiració i l’expiració, observar serenament el peu que avança i el peu que segeuix. Sense voler perseguir cap condició i no romandre en el buit ensopiment, la [ment] buida és clara i s’il.lumina a ella mateixa, i el poder d’aquesta ment no s’ obstrueix. Aixo s’anomena el Tathâgata del Caminar Tranquil i Il·limitat. Ah! Què lluny hi podeu estar. Si gireu l’esquena a tot això, aleshores haureu sortit de la sendera veritable, fins i tot abans d’haver fet el primer pas. Hauríeu de dominar en tot detall el que es practica en la meva assemblea.

Agraïments a la Silvia Muntanyola per les correccions.

(CC) Traducció feta per

Abderrahman Taizen Costa (Marroc; 2011)

*Publicat l’any 1739 conjuntament amb el comentari Kinhinkimonge del mateix Menzan.

Licencia Creative Commons
Kinhinki por Abderrahman Taizen Costa (traductor) se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.

Anuncis