TSOCHAN I

 (CHANYUAN QINGGUI)i

 de Changlu Zongze

La regla de zazen

(Les Regles de Puresa d’un Temple Zen)

 El Bodhisattva que està estudiant prajña, en primer lloc, ha de deixar sorgir el pensament de la gran compassió, realitzar els vots extensos i practicar curosament el samâdhi. Comprometre’s a alliberar els éssers sensibles, i no ha de buscar l’alliberament per a ell sol. Aleshores declineu tot compromís i abandoneu qualsevol assumpte. Uneix en una sola cosa el cos i la ment, sense fer cap separació entre l’activitat i el descans.Reguleu el menjar i la beguda, de tal manera que no en prengueu ni massa ni massa poc; ajusteu el temps de la son, de tal manera que no us en priveu ni sigueu massa indulgents. Quan us asseieu a meditar, esteneu-hi una catifa gruixuda en un lloc silenciós.Procureu afluixar-vos el cinturó i la roba, i us la poseu en ordre. Tot seguit, asseieu-vos en la postura del lotus. Poseu primer el vostre peu dret sobre la vostra cuixa esquerra, i el vostre peu esquerra sobre la vostra cuixa dreta. O us podeu asseure en la postura del mig-lotus, en aquest cas és suficient si poseu el vostre peu esquerra sobre la cuixa dreta. Aleshores, col·loqueu la vostra mà dreta sobre el vostre peu esquerra, i la vostra mà esquerra sobre el palmell de la mà dreta, tocant-se les extremitats dels polzes. Adreceu poc a poc la vostra esquena i estireu-lo cap endavant. Balancegeu-vos d’esquerra a dreta; tot seguit, estireu el cos i asseieu-vos ben drets. No us inclineu ni a la dreta ni a l’esquerra, ni cap endavant ni cap enrere.Mantén els teus malucs, l’esquena, el clatell i el cap en una línia, i la teva postura, que s’assembli a una stûpa. Però no estiris el teu cos massa amunt, perquè finalment la vostra respiració esdevindria massa forçada i poc arrelada. Assegura’t que les teves orelles estiguin en el mateix pla que les espatlles, i que el teu nas estigui en la mateixa línia que el teu melic. Col·loca la punta de la llengua contra el paladar anterior. La boca tancada i les dents es toquen, els ulls resten sempre lleugerament oberts per evitar la somnolència. Si assoleixes el samâdhi [amb els ulls oberts], aquest serà més poderós. En els vells temps vivien uns monjos, que eren mestres en la pràctica de la meditació, i sempre s’asseien amb els ulls oberts. En els temps més propers, el mestre ch’an Fa-yün Yüan-t’ung criticava els que meditaven amb els ulls tancats, comparant [la seva pràctica] amb la del dimoni de la cova de la Muntanya Negra. Evidentment, això té un profund significat, conegut pels qui posseeixen la mestria [de la pràctica de meditació]. Quan hagis ajustat la postura i regulat la teva respiració,has de relaxar l’abdomen. No pensis en cap cosa, ni bona ni dolenta. Cada cop que aparegui un pensament, sigues-en conscient; tan aviat com en siguis conscient, desapareixerà. Si romans un temps llarg en l’estat de l’oblit dels objectes, naturalment esdevindràs una unitat. Això és l’art essencial del tso-ch’an.Parlant honestament, tsoch’an és el portal del Dharma de pau i de felicitat.Si n’hi ha molts que emmalalteixen [a causa de la seva pràctica], és perquè no tenen prou cura. Així que hagis obtingut el seu cor, els quatre elements [del cos] esdevindran lleugers i tranquils, l’esperit esdevindrà fresc i agut, els pensaments esdevindran correctes i clars; el sabor del dharma sostindrà l’esperit, i esdevindreu calmats, purs i alegres. Algú que ja ha assolit l’aclariment [de la veritat], se’l pot comparar al drac que retorna a l’aigua o al tigre quan s’endinsa a la muntanya.I també algú que encara no ho hagi assolit, al ventallar la flama, no s’haurà d’esforçar tant. Consent-hi i no estaràs decebut. Tot i això, quan la sendera s’enfila cap a munt, els dimonis apareixen, i les experiències agradables i desagradables són variades i nombroses. No obstant, si només mantens presents els pensaments justs, cap d’ells et podrà obstruir. El Sûtra Śûran.gama, el Chih-kuan de T’ien-t’ai, el Hsiu-cheng de Kuei-feng, donen explicacions detallades sobre aquests estats demoníacs, i els que estiguin preparats per avançat pel imprevist, estaran familairitzats amb tots ells. Quan surtis del samâdhi, mou-te a poc a poc i aixeca’t tranquil·lament; no ho facis sobtadament o bruscament.Un cop abandonat el samadhi, utilitza sempre els mitjans adients per protegir i mantenir el poder del samadhi,com si protegissis a un infant. Aleshores el vostre samadhi es desenvoluparà fàcilment. Aquest ensenyament únic de la meditació és el nostre afer més urgent. Per aquesta raó, per buscar la perla, hem de calmar les ones; si pertorbem l’aigua, serà difícil de trobar-la. Quan l’aigua de la meditació és clara, la perla de la ment apareixerà tot sola. Respecte això, el Sûtra de la Il·luminació diu, “la saviesa immaculada i sense traves, emergeix sempre dependent de la meditació”. El Sûtra de la Flor de Lotus diu, “en un lloc silenciós, ell practicava el control de la ment, romanent sense moure’s com el Mont Sumeru”.

Aleshores, transcendir tant l’ordinari com el sagrat, són sempre dependents de les condicions del dhyâna; i els que han mort asseguts o de peu necessàriament depenenien de la força del samâdhi.Encara que un es dediqui a practicar durant tota la seva vida, possiblement encara no en tindrà prou de temps; com podria algú que no es decideixi, superar el karma? Per aquesta ocasió un ancestre va dir, “sense la força del samadhi, us encongireu porucs a les portes de la mort.” Tancant els vostres ulls, acabareu en va la vostra vida; i tal com sou, així anireu a la deriva [en el sam.sâra]. Amics del ch’an, rellegeix aquest text un cop i un altre. Deixa que altres se’n beneficiïn com també vosaltres, i permeteu que tots junts assolim el Despertar.

i editat l’any 1103

( Traducció derivada de “Dôgen’s Manuals of Zen Meditation”, Carl Bielefeldt, 1988, Berkeley)

Licencia Creative Commons

TSOCHAN I (CHANYUAN QINGGUI)i de Changlu Zongze La regla de zazen (Les Regles de Puresa d’un Temple Zen) por Traductor: Abderrahman Taizen Costa se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.

EL BOU BLANC publicacions

Aquest text, el primer manual de meditació xinès encara existent , forma part de l’assaig ELS MANUALS DE MEDITACIÓ DE DÔGEN ZENJI, un anex del llibre “A tu, paraules zen plenes de vida” de Kôdô Sawaki. També hi podeu trobar una nova traducció del Fukan zazen gi (les existents en català són basades en una traducció feta per l’Associació Zen Internacional; aquesta última és més interpretativa que literal, i té alguns errors de traducció importants).

El Fukan zazen gi i el Gakudôyôjinshû, dos textos fonamentals de Dôgen, s’han afegit al llibre de Kôdô Sawaki , per referir-se constantment a ells en els seus ensenyaments.

  (Extracte de “Els manuals de zazen de Dôgen Zenji“, vegeu al menú EL BOU BLANC publicacions)

[…]

II. LES FONTS TEXTUALS DEL FUKAN ZAZEN GI

 3. Ch’ang-lu Tsung-ts’e i la nova literatura sobre meditació

 En la precedent part de l’assaig, s’han explicat les circumstàncies històriques que van influir els seus ensenyaments sobre la meditació, i també ha quedat clar la importància que va tenir el seu mestre xinès, i especialment, que aquesta importància no era la que s’havia mantingut habitualment.

Ara passem a considerar el rerefons textual dels seus escrits de meditació. Encara que es suposa que no va aprendre el seu zen dels llibres, no podem ignorar els llibres que va llegir. Ell ensenyava que la saviesa del zen anava més enllà de les paraules i les lletres, però també emfatitzava que era en les paraules i les lletres – en els sûtres i les dites dels mestres- on es trobava aquesta saviesa, per tots aquells que tenien ulls per veure-ho. De fet Dôgen era un home de lletres, molt conscient de la tradició literària del zen, i encara que se’l consideri un reformador popular de l’era Kamakura, molts dels seus escrits són incomprensibles per tots aquells no versats en la tradició literària del zen.

La tendència a ignorar la seva consciència literària no es fa enlloc més obvi com en el cas del Fukan zazen gi. Els estudiosos de Dôgen, fa temps, que s’han percatat dels paral·lelismes existents entre aquesta obra i el Tso-ch’an i de Ch’ang-lu Tsung-tse. Molts cops s’han vist desorientats per aquests paral·lelismes, al contraposar-se a les posicions establertes sobre l’origen dels ensenyaments de Dôgen i a les interpretacions del seu contingut. Aleshores s’ha ignorat senzillament l’obra de Tsung-tse o menystenir-la pel fet que Dôgen n’estava insatisfet. La lectura del Fukan zazen gi, d’aquesta manera, s’ha esbiaixat, s’ha ignorat la naturalesa i el significat del seu missatge, i s’ha menystingut el context històric en el qual s’inscriu aquest text. A part del lloc que té en la formació de la religió de Dôgen i en l’estructura ideològica Sôtô, si es considera en el marc de la història de la literatura ch’an i zen, el Fukan zazen gi representa un exemple més d’un nou gènere de textos populars sobre meditació, característics de l’escola d’aquells temps. Considerant això, no és d’estranyar que el Fukan zazen gi es basés en el Tso-ch’an i de Tsung-tse, perquè aquest últim va ser el pioner d’aquest gènere literari. Aleshores, per apreciar d’una manera adient el caràcter històric com el seu contingut – tant les parts originals com les emprades- del Fukan zazen gi, hem de comprendre el seu model.

(en aquesta assaig s’utilitza el sistema de romanització Wade-Giles, mentre que els títols del post són en pinyin)