Introducció

 La més conspícua de les característiques del zen és, seguramente, considerar la “meditació” com el nucli dels seus ensenyaments.  Actualment, els historiadors ja no accepten com l’orígen de l´escola zen (en xinès ch´an) el relat tradicional del llinatge de Bodhidharma. Aquesta escola té l´orígen, potser no de fet, però segurament des d´un punt de vista historiogràfic modern, en unes comunitats de meditadors dels segles VII i VIII. Encara que els mestres d´aquestes comunitats no s´autodenominéssin com pertanyents a una “escola ch´an”, i que divergíssin entre ells, també en les interpretacions dels ensenyaments búddhics, tots ells compartien l´opinió de formar part d´un moviment de reforma, que intentava sortir-se´n del pensament escolàstic de l´esglèsia buddhista medieval xinesa i incorporar les tradicions iòguiques búddhiques que s´havien conservat sobretot en el nord de la Xina. També van crear un nou llenguatge més escaient per difondre el Dharma en la comunitat buddhista de l´època dels T´ang.

A finals del segle VIII, la reforma ch´an ja es considerava una escola totalment diferenciada, i havia desenvolupat la seva pròpia historiografía, més ben dit, la seva hagiografía, i també una literatura pròpia. En tot cas, l´èmfasi posat en la pràctica i en l’experiència immediata, continuava configurant un dels seus trets fonamentals, i el pes més gran del contingut dels seus llibres girava al voltant de l´activitat en les sales de meditació dels monestirs. Quan tractaven de la doctrina búddhica, sempre ho feien en funció de la interpretació d´aquesta pràctica.

En l´època dels T´ang, les interpretacions de la pràctica meditativa van polaritzar-se entre “la via gradualista” i “la via abruptista”. En el segle XII, aquests debats es van perpetuar entre “la casa de Lin-chi” i “la casa de Tsao-tung“. Els primers van desenvolupar els kung-an i els hua-tou, i els segons van rebre la denominació d’escola del “despertar silenciós” (mo-chao). Al Japó el debat es va traslladar entre l´escola Rinzai i l´escola Sôtô.

La figura més representativa d´aquestes escoles de meditació va ésser, sense dubte, el mestre zen Dôgen (1200-1253), fundador de l´escola Sôtô al Japó. Per a Dôgen, zazen és l’essència del buddhisme, el que ell anomena “el Tresor de l´Ull del Veritable Dharma” (shôbô genzô), transmès per tots els buddhes, els Ancestres de l´Índia i la Xina. Aquest zazen, al què es refereix Dôgen, no és pas la perícia en els mitjans per assolir el Despertar o l´alliberament de tots els sofriments, sinó per ell mateix, és suficient i complet (shikantaza), i de fet, és el mateix Despertar, l´última i suprema cognició possible (hishiryô), la realitat última de totes les coses. Significa abandonar el cos i l´esperit (shinjin datsuraku). És la pràctica basada en el Despertar (shûjô no shu) del Buddha Śakyamûni, l´activitat autèntica d´un buddha (butsugyô). Realment ja no constitueix cap activitat humana, sinó que significa participar en la pràctica primordial de totes les existències (gyôji), la que genera tant la matèria com la ment, tant la terra com el cel. […]

i  El què s´anomena habitualment “meditació”, és de fet, una paraula poc encertada per denominar la pràctica búddhica de l´asseguda (zazen). La paraula “meditació”, d´etimologia llatina, significa”mesurar”, comparar, destriar, reflexionar; i segurament no hi ha res més allunyat de la pràctica del zen, que no és altre cosa que l´essència de l´ensenyament del Buddha Sakyamûni. Per comoditat, en aquest assaig seguirem utilitzant la paraula “meditació” per denominar la pràctica búddhica de l’asseguda en el contexte de les diverses formes històriques del buddhisme.

ÍNDEX  “Els manuals de zazen de Mestre Dôgen”:

I. ELS TEXTOS DEL FUKAN ZAZEN GI
El primer manual de l’era Karoku i el manuscrit de l’era Tenpuku
El manual Kôroku o vulgata
II. LES FONTS TEXTUALS DEL FUKAN ZAZEN GI
Ch’ang-lu Tsung-ts’e i la nova literatura sobre la meditació
La pràctica abrupta i el discurs al voltant de la meditació ch’an
III. ELS ENSENYAMENTS DEL FUKAN ZAZEN GI L’autèntica tradició del Despertar en el Tenpuku Fukan zazen gi El no-pensament i la pràctica del Buddha assegut del Kôroku Fukan zazen gi

Aquest passatge de la introducció forma part de l’anex del llibre “A tu, paraules zen plenes de vida”, un assaig sobre la història intel·lectual dels diversos manuals de maditació de Mestre Dôgen. L’autor és Abderrahman Taizen Costa i és una síntesi del llibre “Dôgen’s Manuals of Zen Meditation” de Carl Bielefeldt (University of California Press, 1988)

Anuncis