El Zen té el seu orígen en la recerca espiritual d´un home, Gautama,anomenat també Śâkyamuni, el savi dels Śâkya, -, el Buddha, que va viure ara fa 2500 anys al nord-est de l´Índia. Com tots nosaltres, va experimentar el caràcter fugisser – la impermanència – de totes les coses, i el sofriment que en resulta, si ens aferrissem a un ego que es creu permanent. Després de renunciar a la seva posició social privilegiada – ja que era fill del rei de la tribu dels Śâkya – , de rebutjar el poder suposat dels rituals dels brahmans, de seguir l´ensenyament de grans ioguis del seu temps i finalment practicar una severa ascesi, encara ressentia una gran insatisfacció en la seva vida.

Abandonant l´excessiva ascesi que el va portar a les portes de la mort, i amb una plena convicció en les capacitats humanes de poder resoldre el problema del sofriment, es va dedicar totalment a la meditació asseguda, zazen. Creuat de cames, en la postura justa i amb una respiració tranquil·la, va realitzar la unitat de cos i esperit, de tota vida amb el cosmos, de la interdependència de totes les existències i fenòmens.Per això el van anomenar el Buddha, el Despertat.

Per transmetre la seva experiència a tots els éssers que sofreixen per les seves il·lusions va ensenyar la Via del Mig: això és el Zen.El Zen és zazen, la GranSeguda! Sense zazen no hi ha ensenyament del Buddha, el qual s´ha transmès ininterropudament fins avui, de buddha a buddha, de mestre a deixeble.