«Amb un sol so el Buddha ha exposat tot el Dharma»

 La paraula “sûtra” és en sànscrit i vol dir: fil, cordill, cordó. Un sûtra no és només un text, sinò sobretot el fil de transmissió de l´esperit d´una tradició, d´una manera de fer, d´una pràctica. Un sûtra són un enfilall de paraules, i cada paraula són com les perles d´un collar preciòs. Un sûtra és un text de “lletra viva”en cada nova recitació.

En les tradicions buddhistes, el sûtra és acceptat com les paraules dites pel històric Buddha Śâkyamuni; els seus ensenyaments i sermons als deixebles laïcs i religiosos. I recordades, memoritzades i recopilades amb l´ajuda del seu cosí i secretari personal Ânanda – el Joiós – a Rajagrihâ durant el primer concili, a la capital del regne del Magadha en l´actual estat indi del Bihâr, un any després de la mort del Gran Savi de l´Índia. Però la compilació que en va resultar tampoc va estar unànimement acceptada, com es podria deduir de l´episodi retingut en els escrits del monjo Purâna, que estava en desacord amb el cànon que va aprobar el concili. Les paraules del Buddha no són “paraules revelades”, sinò expressió de la seva experiència més profunda, l´asseguda sota l´Arbre del Despertar a Uruvela (l´actual Bodhgaya), la Gran Asseguda silenciosa i inefable: els sûtres són les “mil maneres” d´expressar les Quatre Nobles Veritats. Aquesta experiència transmesa d’Ancestre a Ancestre i de mestre a deixeble fins actualment, també van fer possibles, unes reformulacions de les paraules del Buddha, com són els texts del Mahâyâna, i aquests no van ser altre cosa que un retorn a l´origen, un renaixement, o com es diu en llenguatge buddhista – La Segona Posada en Moviment de la Roda del Dharma – havent sigut la primera, el sermó a Sarnath, prop de Varanasi, davant dels cinc ascetes.

A mesura que anem revisant les traduccions existents al català dels sûtres habitualment cantats en les cerimònies després del zazen o en altres ocasions excepcionals, les anirem publicant en aquestes pàgines. Els sûtres que tradicionalment es canten a l’escola Sôtô són:

El Maka Hannya Shingyô dedicat al Buddha Śakyamuni.

El Sandôkai i el Hôkyôzanmai dedicats als Ancestres del llinatge Sôtô.

El Daihishin darani per produir mèrits i dedicats a tots els éssers o a una persona difunta en particular.

El Fukan zazen gi en homentatge a Dôgen, el fundador de l’escola Sôtô al Japó.

El Gyôhatsu nenju abans dels àpats en el marc de les sesshins.

El Gojûshichi butsu (Els cinquanta-set Buddhes; la llista tradicional dels Ancestres consensuada per l’escola Sôtô).

I altres versos curts com el Takkesa ge (versos del kesa), el Shigu seiganmon (els quatre vots), el Shoku zen no ge  i el Shoku go no ge (versos curts dels àpats), i diversos êko (per transferir mèrits).

Anuncis