Si compreneu que zazen és el Gran Portal de la Llei,

sereu semblants al drac penetrant l´aigua o al tigre

endinsant-se en la seva selva profunda.

Dogen Kigen

TAISEN DESHIMARU ZENJI (1914-1982)

MOKUDO TAISEN DESHIMARU (1914-1982)

El Zen és “simplement seure”: shikantaza. Aquesta és la pràctica fonamental de tots els buddha i ancestres. La pràctica autènticament transmesa, és seure en la realitat tal com és, sense cercar-hi res, més enllà de tot pensament i no-pensament. Encara que la paraula shikantaza la va utilitzar per primer cop Nyojô i Dôgen, expressa el mateix que el Buddha va dir en el Sutra del Diamant: s´ha de practicar la Via amb l´esperit no-dos.

Shikan: donar-se completament, dedicar-se únicament, només això, instantàniament, sincerament, de tot cor, sense separació, no-dos, unitat. Ta: colpit, abandonat. Za: la gran asseguda.

Retornar a l´estat normal de cos i esperit. Estar simplement seguts en la postura justa, amb la respiració justa i no seguir el funcionament del nostre cervell, del nostre aparell psico-mental, que es projecta sobre la realitat i la deforma. Retornar l´esperit a la presència de l´aquí i ara, en unitat amb tots els fenòmens, amb tot l´univers.

Així apareix la veritable observació, kan, vipaśyanâ en sànscrit, sorgit de shi, śamatha en sànscrit, que vol dir, un esperit no pertorbat, concentrat: shikan. Śamatha i vipaśana formen una unitat inseparable. Zazen no és una tècnica de meditació! És el veritable accès a la pau, la serenitat i la llibertat d´esperit.

 El poema en el Genjô koân de Mestre Dôgen expressa shikantaza:

Estudiar la Via del Buddha, és estudiar-se a si mateix,

estudiar-se a sí mateix és oblidar-se a sí mateix,

oblidar-se a si mateix és ser certificat per les deu mil existències,

és despullar-se del propi cos i l’esperit,

com també del cos i l´esperit dels altres,

és veure com desapareix tota emprempta del Despertar i com

emergeix constantment aquest Despertar sense emprempta.

Zazen sobre la roca de Jakuen a les muntanyes a prop del temple Hokyoji

 Zazen inclou tot l´ensenyament del Buddha. Es diu que el zen és la transmissió fora de tota escriptura. Però compte! Aquesta expressió, més pròpia de l’escola rinzai, no vol dir que no s’ha d’estudiar les escriptures. Mestre Dôgen va advertir clarament d’aquesta aberració en l’estudi del Dharma. Aquesta transmissió directa és precisament la transmissió de zazen: la postura justa, la respiració justa i l´actitud de l´esperit just. No hi ha cap altra transmissió autèntica del Dharma. Les paraules del Buddha van ser memoritzades, primer pels seus deixebles, més tard recopilades i conservades en els sûtra, i els llinatges s´han transmès amb documents de paper i segells de tinta. Però la transmissió viva i fonamental és la pràctica de zazen.La postura de zazen no és “només una imitació ritual de la postura del Buddha”, és la postura viva que s´ha transmès des del Buddha Śâkyamuni, de buddha a budha, de mestre a deixeble, ininterrompudament, fins avui.

 En les escriptures canòniques búddhiques es troben ben poques al·lusions sobre la postura del cos i la respiració. El mateix Buddha històric practicava la seguda seguint la tradició del ioga, que es va segurament originar a l’Índia prehistòrica. L´Índia és l´única civilització que ha fet del propi cos de l´home un temple, i on el cosmos tot sencer és present. Però amb el Despertar del Buddha, la seguda va esdevenir zazen, La Gran Seguda, ple de tot l´Univers. Les úniques referències conservades i per escrit, que el Buddha fa de la postura del cos, de la respiració i de l´actitud de l´esperit durant zazen es troben en el Satipatthâna-sutta, “Sûtra de l´establiment de l´atenció” (el nº. 22 del Digha-nikâya o el nº 10 del Majjhima-nikâya) i en l´  Ânâpânasati- sutta, “Sûtra sobre l´atenció a l´inspirar i a l´expirar” (el nº 118 del Majjhima-nikâya).

El històric Buddha Śâkyamuni no va inventar la seguda silenciosa en la postura del lotus; formava part de la pràctica quotidiana de laïcs i religiosos a l´Antiga Índia. Aquesta és la raó de l´escassetat de referències en les escriptures canòniques sobre la manera de seure. En el seu temps, molts altres moviments religiosos i filosòfics, els upanishàdics i les escoles no vèdiques del Sâmkhya i del Ioga, els jaïnistes i els parivrâjakas practicaven la seguda silenciosa. Però Gautama considerava que no tocaven el problema fonamental de l´existència humana, expressat en les Quatre Nobles Veritats a Sarnath, en el Parc de les Gaseles, durant el seu primer sermó.

Amb la Gran Seguda sota l´Arbre de Bodhi a Bodhgaya, en el regne de Magadha, la seguda silenciosa, zazen, va esdevenir la seguda suprema.

Zazen és la forma de la veritat.

Anuncis