Raihai, en sànscrit, namaskara, significa “prosternar-se”, tocar amb la front a terra. Respectar els peus d´altres amb el nostre cap, és la prosternació més elevada, diu Nagârjunâ en el Daichi ron.

L´home té la tendència de voler conquerir i dominar el món. Però hem de retornar a terra. Aquest gest universal reflecteix l´humilitat envers tot el cosmos, totes les existències, l´abandó del nostre petit ego que ens tanca en una closca impenetrable. Sense raihai no hi ha l´autèntic esperit religiós, i el zazen es transforma en una gimnàstica o una tècnica del benestar. L´esperit religiós autèntic és l´obertura envers totes les existències i no pas l´enclaustrament en una identitat dogmàtica. Tokuzui significa “obtenir la medul·la”. Raihai tokuzui és respectar profundament el qui ha actualitzat la veritat, sigui un infant, un home, una dona, un dimoni o un animal com la guineu salvatge.

Sampai és fer tres prosternacions, com va fer Taiso Eka, un dels deixebles de Bodhidharma, sense donar cap resposta a la pregunta que els va fer el seu mestre sobre l´essència del seu ensenyament. Aleshores Bodhidharma digué: “Tu has obtingut la meva medul·la”. Aquest gest de Mestre Eka el repetim cada dia després de zazen durant la ceremònia de l´ofrena d´encens a Buddha i la recitació del Sûtra del Cor de la Suprema Saviesa (Hannyashingyô).

Gassho és una altra forma de raihai: ens inclinem de cintura cap a munt, amb les mans col·locades una contra l´altre amb els palmells i els dits completament units. Els avant-braços estan horitzontals i les puntes dels dits estan a l´altura de la boca. Els gestos tenen una influència directa en la nostra ment. La ma dreta està relacionada amb la part conceptual del cervell i la ma esquerra amb la part intuitiva. Les mans unides realitzen la unitat entre l´ego i el cosmos, la matèria i l´esperit.

A Europa s´ha desenvolupat sobretot el coneixement, la tecnologia, les discussions i l´habilitat en la paraula. En canvi, a l´Àsia, s´ha desenvolupat el comportament delicat i noble del cos.