deshimaruzurich© Associació Soto Zen de Catalunya

kodo5Kojun_zazengi

jiun_sonja

work in progress

Edita

[La missió de Mestre Mokudo Taisen Deshimaru i la seva relació amb Kôdô Sawaki i la Sôtô Shu.

La missió de Mestre Kojun Kishigami a Europa.]

Mestre Kôdô Sawaki (1880-1965)

No faré cap relat de la seva vida. La podeu trobar ressenyada en llibres i a la xarxa. Aquí resumiré les influències espirituals i intel·lectuals que va rebre durant la seva formació de monjo des de l’any de la seva ordenació (1897) fins a la mort de Mestre Oka Sotan (1922).

Mestre Kôdô Sawaki afirmava sempre: Dôgen Zenji i Jiun Sonja són els meus veritables mestres”. Aquests dos mestres, que incarnen el zazen pur i l’autèntica transmissió del kesa respectivament, són les fonts originals d’on Kôdô Sawaki pouava la seva fe en el Dharma Buddha. Aquí també podeu apreciar, en un exemple proper de la vida d’un dels mestres del zen contemporani més remarcables i influents, que la qüestió del llinatge és molt més complexa que ho intenta presentar la història institucional de l’Escola Sôtô.

  1.  Sawada Koho i Sawada Zenko: L’any 1897, el dia 8 de desembre, després d’haver sigut acceptat d’entrar a Eiheiji com a menestral l’any 1896, Sawada Koho, l’abat de Shôshinji, accepta ordenar-lo monjo novici. Va practicar durant dos anys amb el seu Mestre del Dharma fins que el van cridar a files pel servei militar i, posteriorment, va ser enviat a la Guerra Russojaponesa (1904-1905). L’any 1906 retorna al Japó i Sawada Zenko li entrega la transmissió (shiho) en el Shôshinji.
  2. Fueoka Ryoun (1845-1923): L’any 1899 va conèixer a Fueoka Ryoun a Kioto, un deixeble durant vint anys de Mestre Bokusan Nishiari. Aquest monjo tranquil va exercir una profunda impressió sobre el jove Kôdô. També admirava el kesa que portava Fueoka i li va despertar l’interès per l’estudi de la transmissió del nyohô e (l’hàbit autèntic del Tathâgata, un altre nom per kesa). Amb Fueoka estudia la història i la filosofia del buddhisme i profunditza en l’obra de Dôgen Zenji.
  3. Saeki Join Sojo: L’any 1908 comença a estudiar amb el més reconegut erudit d’aquella època en filosofia Yogâcâra al Horyuji a Nara (filosofia buddhista de l’escola de la consciència pura, representada principalment per l’obra del patriarca zen Vasubhandu, Gandhara, segle IV/V i transmesa a Xina per Xuanzang i el seu deixeble Kuiji, segle VII, conegut sota el nom de l’escola Faxiang).
  4. Mestre Jiun Sonja (1718-1804): Kôdô Sawaki va conèixer els ensenyaments d’aquest gran mestre de l’època Edo, gran erudit del sànscrit i de l’autèntica tradició de la transmissió del kesa (nyohô e; l’hàbit transmès des del temps del Buddha Śâkyamuni), a través d’una monja del llinatge de Jiun Sonja al temple Horyuji durant els seus estudis de Yogâcâra (vegéu més avall una més extensa descripció sobre la vida de Jiun Sonja).
  5. Oka (Daijun) Sōtan (1860-1922): Aquest mestre, deixeble de Bokusan Nishiari i primer abat d’Antaiji va tenir una gran influència, tan espiritual com intel·lectual, sobre Kôdô Sawaki. Kôdô Sawaki esdevindria el cinquè abat d’Antaiji. També va ser mestre de Kishizawa Ian, Gyokujun So-on, Eko Hashimoto i altres, tots ells impulsors de la renovació de la pràctica del zen en el segle XX. Gran erudit del Shôbôgenzô de Mestre Dôgen i de la tradició Sôtô, l’any 1915 Kôdô Sawaki va integrar-se al seu grup d’estudis dogenians a Eiheiji. També d‘Oka  va conèixer un text de l’època Tokugawa que l’influenciaria profundament en els seus estudis posteriors sobre la tradició del kesa. Eren els comentaris sobre els capítols Kesakudoku i Den’e de Mestre Dôgen de Sôkô Raizen (1795-?), el “Fukuden taisui”(El Profund Significat del Camp de Mèrit) publicat l’any 1825.

  6. Kureto Kaishin (comunicació personal de Mestre Kojun Kishigami): va ésser qui va introduir a Mestre Kôdô Sawaki, en la seva juventut, en la costura del kesa i la cal·ligrafia.

Jiun Onkô Sonja (1718-1804)

“El Venerable Jiun” (Jiun Sonja) va ésser un reformador del buddhisme japonès de l’època Edo. Va fundar un moviment de retorn a les antigues regles monàstiques que s’anomenava Shôbôritsu (les regles del veritable Dharma). També era un erudit del sànscrit i un hàbil cal·lígraf. Per la importància de la seva obra se’l coneix com el Petit Buddha del Japó.

Kakejiku - Daruma by Jiun Onko_nosé.jpgVa viure en el temple Kôkiji (Prefectura d’Ôsaka), i per aquesta raó també se’l coneixia amb el nom de “L’home del Mont Katsuragi”.

Jiun es va preocupar durant tota la seva vida a sobrepassar els marges institucionals de la seva escola. Es va ordenar en l’escola Shingon Ritsu, una escola que seguia les antigues regles del Vinaya indi. L’any 1738 va rebre els preceptes de monjo en el temple Yachûji, un dels pocs temples al Japó on es transmitia l’ordenació completa de bhiksu i va rebre el nom búddhic d’Onkô.

Però Jiun anhelava de practicar d’una manera més profunda la meditació, i l’any 1741 va practicar durant dos anys sota la direcció d’un mestre de l’escola Sôtô al temple Shôanji, Hôsen Daibai (1682–1757). Durant tota la seva vida aconsellava als seus deixebles “la seguda silenciosa” i va comentar alguns dels textos tradicionals del Sôtô.

A partir de l’any 1743 realitzaria el seu desig de retornar a l’autèntic Dharma (Shôbô) i restaurar l’antic vinaya amb la transformació del temple Chôeiji (Ôsaka) en un monestir.

L’any 1749 crea el moviment no-sectari Shôbô Ritsu (La Disciplina del Veritable Dharma) i escriu “Kompon sôsei” (Les regles fonamentals dels monjos).

L’any 1750 s’estableix en el temple Keiriji a prop d’Ôsaka. D’aquella època sorgeix el seu interés per la confecció del kesa, estudiant les referències existents en el Vinaya indi (especialment en el Mûlasarvâstivâda-vinaya).

A partir de l’any 1750 Jiun es dedica intensament a donar a conèixer l’autèntica tradició del kesa i publica les seves tres obres majors sobre l’hàbit búddhic: “Hôbuku zugi” – Descripció amb il·lustracions de l’hàbit monàstic – (1751), “Shôtoku Taishi kesa kenshôki” – Notes sobre la recerca de l’hàbit de Shôtoku Taishi – (1756), “Hobuku kasan gi” – Versos de veneració del kesa –. Aquestes obres exercirien una gran influència sobre el moviment “fukudenkai” (moviment de costura del kesa) promoguts per Hashimoto i Sawaki en el segle XX.

L’any 1758 es retira en l’Ermita Sôryû (l’Ermita dels Dos Dracs) en el Mont Ikoma on es dedica a la pràctica del zazen i en l’estudi del sànscrit. El seu interès per les fonts textuals índies el porten a editar l’obra monumental “Bungaku shiryô” (Guia dels Estudis Sànscrits) en 1000 volums. També neix a Sôryu’an el seu projecte de cosir i oferir mil kesa-s per promoure el retorn a les antigues tradicions búddhiques. El primer kesa és de l’any 1766 i l’últim es va cosir l’any 1805, un any després de la seva mort.

kesa_deixebles_jiun_choeiji_2

 

 

 

Anuncis