LA POSTURA
El mestre Daichi Sokei (1290-1366) va escriure: “ Si algú us demana què és el verdader Zen, no hi ha necessitat d´obrir la boca per explicar-ho. Exposeu-li tots els aspectes de la vostra postura de zazen. Aleshores el vent de la primavera bufarà i la meravellosa flor de la prunera s´obrirà.”
Zazen és la manera de seure amb el nostre propi cos, tal com és, com un Buddha!
Utilitzeu un zafu (un coixí rodó omplert amb la fibra de l´Arbre de la llana, de color negre, i que tingui l´altura adient en funció de la vostra flexibilitat sacro-lumbar). A sota col·loqueu-hi una catifa quadrada i gruixuda – zaniku o zafuton – que faci uns 90 cm de costat i que serveix-hi per protegir els genolls. Cuideu curosament del zafu i exposeu-lo de tant en tant al sol, d´aquesta manera s´elimina la humitat que s´hagi pogut acumular al seu interior. No oblideu que el zafu també es denomina “el seient diamantí” perque a sobre d´ell us seieu com un Buddha….
Es pot practicar zazen en qualsevol lloc després de molts anys de pràctica, i un cop aquesta pràctica hagi esdevingut el centre de la vostra vida. Però per començar a practicar zazen i per fer-ho en grup és necessari un lloc adient per ajudar que l´esperit no es dispersi. El lloc ha de ser completament silenciós i lluny de les activitats humanes sorolloses. Keizan Zenji en el “Zazen-yôjinki” recomana el silenci de les profundes muntanyes i les valls solitàries. Ha d´estar protegit de la pluja i del vent, a l´hivern suficientment escalfat i a l´estiu suficientment fresc. El lloc on seu un Buddha ha de ser net i harmoniós. S´ha d´evitar que apareixin sobtadament visites no esperades, ni que ningú ni cap gos deambuli atzarosament pels voltants. No us asseieu en un penyasegat o davant del mar on l´esperit queda captivat per la seva bellesa. Tampoc s´escau practicar zazen en un lloc on visquin gent poderosa, ambiciosa o envejosa. Col·loqueu una imatge d´un Buddha o d´un Bodhisattva en el lloc on es practica zazen per a recordar i honorar el fundador del llinatge (tradicionalment, en els monestirs, en la sala on els monjos i les monjes s´asseuen per fer zazen – el sodo – hi ha el Bodhisattva Manjuśri, símbol de la saviesa, segut sobre un lleó amb una espasa i un rottle d´escriptura a les mans, o segut representant el monjo més ancià). Cremeu encens i col·loqueu flors fresques com a ofrenes i alhora com a expressió del nostre esperit delicat i agraït per haver pres forma humana i poder practicar zazen, que és la dimensió més elevada de la nostra vida. En el “Zazengi”, per fer zazen, Mestre Dôgen ens aconsella de menjar les dues terceres parts del que acostumem menjar. I també ens desaconsella de menjar massa poc, un dels tres impediments (els altres són la falta de son i la vestimenta poc adient) que dificulten la pràctica de zazen. S´ ha d´evitar una alimentació poc variada com podria ser la fixació en els aliments “sans”. En el Mahayana l´aliment pur és l´aliment que s´ha donat o rebut com a ofrena i no s´ha de rebutjar res. De fet, el Buddha històric va morir d´hemorràgies intestinals, al acceptar carn en mal estat a prop de Kushinagar a casa d´un humil farrer. Tradicionalment en els monestirs no es menja ni carn ni peix. Després de menjar, hem de reposar-nos, abans de continuar zazen. La vestimenta ha d´estar neta i com diu Dôgen Zenji en el Fukanzazengi, s´ha de portar d´una manera còmoda i ordenada. Per fer zazen ens hem de treure els mitjons.
Hem de comprendre profundament tots els aspectes del zazen i portar contínuament la nostra atenció als cinc punts fonamentals de la postura. La postura del cos té una importància capital. El cos i l´esperit no estan separats. Quan la postura no és exacta, aleshores la pràctica i el Despertar no formen una unitat. La forma és l´esperit i l´actitud és la Via. Ens hem de submergir completament en la pràctica de zazen per esdevenir Buddha. La postura és abandonar-se a la verticalitat d´una manera relaxada i equilibrada, i evitar tota rigidesa corregint les tensions innecessàries. Les instruccions per fer zazen que segeuixen es basen en el que va transmetre Dôgen als seus deixebles i actualment, el que ens va transmetre Mestre Kôdô Sawaki i Mestre Taisen Deshimaru.
Les cames creuades
a) La manera de seure: Com es diu en el “Zazengi“, deixeu que la meitat posterior del zafu sobresurti les natges; d´aquesta manera el zaniku es troba per sota dels peus i el zafu per sota de la columna vertebral. D´aquesta manera han practicat zazen tots els buddha i tots els ancestres. Asseieu-us en el lotus sencer (kekka) o en el mig-lotus (hanka). Els principiants, si no poden seure d´aquestes maneres, poden començar seient en la postura del sastre o en zeza, (de genolls i seguts sobre el zafu). Els genolls han de tocar el terra per crear un verdader equilibri. Zazen és una qüestió de pràctica quotidiana, i tothom pot arribar a fer zazen correctament si no hi ha un impediment major. Aleshores es permet de practicar zazen en una cadira en un lloc a l´entrada del sodo. Si portes un kesa (l´hàbit que portava Buddha Shakyamuni i que porten els seus deixebles fins a l’actualitat, el qual es rep al ordinar-se monjo o monja) alçeu-lo una mica per no asseure-us al damunt. Quan es porta un koromo (hàbit per sota del kesa de color negre d´orígen xinès), creueu les cames dins del koromo i disposeu-lo ordenadament al voltant dels genolls.
b) El lotus sencer i el mig-lotus: El lotus sencer també es denomina l´asseguda d´un Tathagata i el mig-lotus, l´asseguda d´un Bodhisattva. Hi ha dues maneres de creuar les cames segons la tradició búddhica: la manera gômaza, “l´asseguda que sotmet els dimonis”, i la manera kichijôza, “l´asseguda de la felicitat”. La manera gômaza és quan la cama esquerra es creua per sobre de la cama dreta i la manera kichijôza és a l´inrevés. Sobre aquests punts hi ha una certa confusió que cal aclarir: provenen de les interpretacions culturals i històriques que s´han donat del costat dret i del costat esquerra del cos en la cultura antiga índia i xinesa respectivament En la cultura índia el costat dret era pur i el costat esquerra era impur. Per aquesta raó encara avui els monjos del buddhisme Theravada creuen la cama dreta per sobre de la cama esquerra. En la cultura xinesa i a través de la influència del taoïsme es va invertir l´ordre de creuar les cames: el costat esquerra que és el costat Yin, tranquil es col·loca sobre del costat dret. Per aquesta raó Dôgen només fa referència a la manera gômaza en el Fukanzazengi, que representa l´aspecte tranquil·litzador de zazen. De fet, no parla mai en els seus escrits de la diferència entre gômaza i kichijôza, segurament per considerar-ho de poca importància en la pràctica. Les representacions del Buddha mostren generalment la manera kichijôza però en algunes poques imatges fetes a la Xina i al Japó, Buddha està assegut en la manera gômaza. Practicant zazen, el que importa és trobar la màxima comoditat de la postura, i anar alternant entre les dues maneres de seure, per no crear desequilibris. De fet el que més importa és donar-se compte quin dels costats és el que queda més elevat al creuar les cames i no equivocar-se en la col·locació de les mans. La primera mà que es col·loca sobre el taló és la mà del costat on el peu queda més elevat! Un punt molt important és que els genolls han de tocar el terra, per poder formar conjuntament amb el còccix un triangle estable, on reposarà tota la resta del cos en una total immobilitat; perquè sigui possible, inclineu-vos cap endavant aixecant el cul fins que els genolls toquin el terra i empenyeu el zafu cap endavant i d´aquesta manera els genolls queden arrelats a terra.
Tronc, cap i pelvis
En el Zazengi, Mestre Dôgen diu:”[…] Seu dret, en la postura correcta. No t´inclinis ni cap a la dreta ni cap a l´esquerra, ni cap endavant ni cap enrera. Les orelles i les espatlles es queden en un mateix pla i el nas i el melic en una mateixa línia. […]” A partir de la cinquena vèrtebra lumbar s´inclina la pelvis cap endavant, curvant la regió lumbar, “com si l´anus vulgués mirar al sol” els deia Mestre Kôdô Sawaki, als que no posaven prou d´energia en la zona lumbar. Aquest punt és fonamental per obtenir l´estabilitat de la postura i relaxar tota la massa abdominal. Has de practicar amb la mateixa decisió com si d´això depengués la teva vida. Si practiques amb aquesta actitud, el ki o l´energia vital s´acumula en la pelvis i el cos es calenta a partir d´aquesta regió.
En el baix ventre es troba, una amplada de ma per sota el melic, el centre de gravetat més baix possible en l´home, el kikai tandem, l’oceà de l´energia, el centre de transformació energètica més important. Hakuin2diu : ” Concentra el teu esperit en la regió del tandem. D´aquesta manera promous la teva energia vital. No t´afectarà ni el fred de l´hivern ni la calor de l´estiu. amb cent anys encara s´aguantarà bé el teu dentat i seran sanes les teves ungles. Mentres que no t´estiris sobre la teva pell gandula, aconseguiras una llarga vida. Caminaras tots els camins fins al final, respectaras tots els preceptes, et submergiras en totes les meditacions i realitzaras totes les virtuts.” Amb els genolls empenyem la terra i amb la coroneta del cap el cel. L´esquena ben dreta. Terra i cel units per la postura. Al entrar la barbeta, el clatell s´estira naturalment. Les espatlles cauen naturalment i el cap es queda dret.
Mans
Primer ens balancegem de set a vuit vegades de dreta a esquerra, amb els punys tancats i els polzes a l´interior, reduïnt poc a poc el moviment fins a trobar la vertical. Després fem gassho ( les mans juntes, els dits a l´altura de la boca, amb els avantbraços horitzontals i inclinem el tronc). Ara poseu la mà esquerra damunt de la mà dreta amb els palmells girats cap amunt i el cantell contra l´abdomen, un pam per sota del melic o recolzats en les plantes dels peus, si feu el lotus. Els polzes es toquen lleugerament i es mantenen horitzontals. Si formen “una muntanya”indica tensió mental i si formen “una vall” indiquen un esperit somnolent. Aquest és el dhyani-mudra, en japonès hokkai jôin, que té la forma d´un ou col·locat a l´altura del kikai tandem. També se l´anomena “el segell de Bodhidharma“. ( Si és la cama dreta la més elevada, les mans les posem al inrevés, la mà dreta damunt la mà esquerra) Els colzes no s´apeguen al cos i als braços i a les espatlles no hi ha tensions.
Ulls, boca i llengua 
En el Fukanzazengi podem llegir:”[…] Mantén els ulls oberts, ni massa ni massa poc. […]” La mirada cau naturalment uns quaranta-cinc grausd davant nostre i no es fixa en cap objecte del camp visual. Resta tranquil·la abraçant tot l´espai sense distreure´s amb cap objecte. La boca està tancada, els llavis no mostren crispació i les dents es toquen. La llengua toca el paladar superior evitant d´aquesta manera una salivació excessiva i el “monòleg interior”.
LA RESPIRACIÓ
No hi ha cap mètode per aprendre a respirar correctament! Només a partir de la postura justa del cos es fa possible una respiració justa. És un greu error utilitzar la respiració com una tècnica, com ho fan moltes escoles de ioga, per obtenir uns efectes fisiològics i psicològics particulars i especials. La respiració durant zazen estableix un ritme lent, potent i natural. Se la compara sovint al mugit d´una vaca o al plor del nou nat: la inspiració és viva i curta i segueix espontàniament, després d´una expiració llarga, silenciosa i profunda. L´expiració profunda i potent que dirigeix una pressió cap al hara, la massa abdominal, és un massatge intern que activa el centre energètic més important de l´ésser humà, el kikai tandem, l´oceà de l´energia, situat a un pam per sota del melic. L´abdòmen no és només una cavitat on s´emplacen els òrgans interns i els budells, és al mateix temps la residència de l´orígen de les energies del cos. La denominació tradicional d´aquest mètode de concentració en l´expiració és uni shu (uni és la síl·laba sànscrita om, en sànscrit també dit bija, llavor,de tota l´energia; shu és la pràctica de zazen). La respiració és el lligam entre el cos i l´esperit, i l´efecte de la respiració sobre l´esperit és molt important.
En una carta de Mestre Deshimaru al seu amic Dr. Paul Chauchard publicat en el llibre “Zen i Cervell” (Paris, 1976) diu: “[…] Disminuir el ritme respiratori, aquest és un dels problemes de la civilització moderna. Al respirar lentament, el cor batega menys ràpidament. […] mitjançant el control de la respiració durant zazen, podem intervenir, fer decrèixer les tensions, calmar el cor. […]” Habitualment respirem de 16 a 18 vegades per minut. En els malats, el ritme és encara més accelerat. Després d´anys de pràctica, durant zazen, naturalment es respira de 4 a 5 cops per minut. Si col·loquéssim un cabell davant de les narius, a penes es mouria. Una respiració profunda, lenta i potent esborra les complicacions de la ment, l´esperit esdevè clar com un cel sense núvols, lluminós i suau com un clar de lluna. Una respiració anormal provoca feblesa, malaltia. La inestabilitat de l´esperit i fins i tot la mort. Mitjançant una respiració lenta, potent, abdominal i profunda, el nostre mental pot accedir a mu shin, al no-mental, a la buidor, l´esperit lliure: és l´esperit sense intenció, sense activitat, sense percepció ni no-percepció, en una concentració perfecta.
És important de comprendre que la respiració que es practica en el Zen ha de ser una respiració normal, sense forçar-la ni ser artificial. Quan et poses a fer zazen, al principi inspira i expira un o dos cops amb força, i a continuació respira silenciosament i abandona la respiració a ella mateixa. Si tens dificultat per respirar, segurament, hi ha tensions que t´ho impedeixen o t´estàs esforçant massa. Bascula bé la pelvis! Aquesta respiració es practica tant durant zazen, com durant kin-hin, al psalmodiar els sûtres, i naturalment, inconscientment en totes les activitats de la vida quotidiana.
Tot això és el fruit de gyoji, la repetició de la pràctica de zazen durant tota la nostra vida.
HISHIRYO, L’ACTITUD DE L’ESPERIT
El Zen és molt simple, i al mateix temps molt difícil de comprendre. Com deia Mestre Kôdô Sawaki, el mestre de Mestre Taisen Deshimaru: el Zen és practicar precisament allò que no es pot comprendre. Mestre Dôgen anomena l´alló que no es pot comprendre, una perla brillant, una metàfora poètica per anomenar la realitat tal com és. És una qüestió d´esforç i de repetició, com la vida! És retornar a la condició normal de cos i d´esperit.
De la mateixa manera que la respiració correcta sorgeix d´una postura correcta, l´actitud de l´esperit correcta sorgeix naturalment d´una profunda concentració en la postura i la respiració. La concentració ve del cos i influencia l´esperit. Això és un dels trets més fonamentals del Zen.
TEMPLE ZEN 
0 Comments