POEMA

DEL SORGIR DE LES DIFERÈNCIES I DE LA UNITAT

de Sekito Kisen ( Shitou Xiqian, 700-790)

L’esperit del gran savi de l’Índia s’ha transmès íntimament i sense fissures de l’oest a l’est. Encara que les facultats humanes puguin ésser agudes o obtuses, a la Via, no hi ha ni ancestres del nord ni del sud. La font de l’esperit és pura en la llum; els afluents flueixen en la foscor. Aferrar-se a les coses, certament, és il·lusionar-se; haver reconegut la veritat última, encara no és despertar-se. Les portes dels sentits i els seus objectes interactuen, i tanmateix, són independents. Encara que contínuament relacionats, cada un roman en el seu lloc. Tot el món visible és variat en qualitat i forma, els sons els percebem agradables o estridents. En la foscor, superior i inferior no es distingeixen; en la claror, pur i impur són aparents. Els quatre elements retornen cap a la seva pròpia naturalesa, tal com ho fa un infant, retornant cap a la seva mare. El foc escalfa, el vent mou, l’aigua humiteja i el terra és sòlid. Ull i visió, orella i so, nas i olor, llengua i gust. Aleshores, per a cada una de les coses, i per a totes elles, les fulles creixen a partir d’aquestes arrels. El tronc i les branques, de fet, comparteixen la mateixa essència; sagrat i comú no són més que formes de parlar-ne. En la llum hi ha la foscor, però no ho vegis com a foscor; en la foscor hi ha la llum, però no ho vegis com a llum. La llum i la foscor s’oposen l’una a l’altra, com el peu del darrere al del davant, caminant. Cada una de les existències innombrables té la seva virtut, que es manifesta segons la seva funció i el seu lloc. Els fenòmens encaixen tal com la caixa i la tapadora; els principis s’acorden com dues puntes de fletxes que es troben en ple vol. Escoltant aquestes paraules, has de comprendre el seu significat; no estableixis les teves pròpies normes. Si no comprens el camí tot just davant teu, com hauries de conèixer la Via sobre la qual camines? La pràctica no és pas una qüestió de lluny o de prop, però si et confons, muntanyes i rius barraran el teu camí. A vosaltres que estudieu el misteri, us demano respectuosament i amb urgència : no passeu el dies i les nits en va.