Kin hin significa “anar i venir”. Kin es representa amb l´ideograma xinès significant la trama d´un teixit, és a dir, els fils que transcórren transversalment. Kin hin tradueix literalment la paraula sànscrita cankrama, el lloc on es camina.

Cankramana és el lloc on el Buddha històric va caminar amunt i avall d´una manera concentrada durant una setmana després del Despertar sota l´Arbre de la Bodhi. La tradició va situar el lloc en el costat nord del temple del Mahabodhi a Bodhgaya, a l´Índia: actualment és una plataforma elevada que es va construir en el segle I, i on cada pas del Buddha és representat com una flor de lotus esculpida en pedra. Aquest lloc també s´anomena el “Passeig Diamantí”, perquè, segons la tradició, durant l´anar i venir, el Buddha reflexionava si convenia transmetre la seva experiència transformadora del Despertar als altres.

Aquesta pràctica no és altra cosa que un zazen dinàmic, una sincronització del caminar amb el ritme de la respiració, i en molts temples s´ha deixat de practicar. Mestre Kodo Sawaki va ser l´únic que va continuar amb aquesta pràctica i Mestre Deshimaru la va transmetre als seus deixebles. Durant zazen les cames esdevenen sovint doloroses i es produeixen tensions innecessàries en tot el cos. Al fer kin hin correctament, els músculs que es movilitzen, contrarresten les tensions produïdes durant zazen. Des de un punt de vista dels meridians i concretament dels canals tendinosos, durant zazen es troben en lleugera tensió els meridians yin i durant kin hin s´extenen els meridians yang contraris i, d´aquesta manera, kin hin ajuda a reestablir un tonus muscular equilibrat per poder continuar zazen. També activa el primer punt del meridià de Rinyó que es troba a la base del dit gros del peu, influenciant directament el sistema nerviós central i asserenant l´esperit. Amb una lleugera pressió amb l´arrel del polze de la ma esquerra just per sota l´esternó (el punt “Gran Portal del Palau” del Vas Extraordinari de Concepció, punt d´influència del Cor, i coïncidint amb el plexe solar) s´activa el centre per control·lar l´ansietat i desbloquejar les emocions.

                                                                                                                                               Kôdô Sawaki Zenji (1880-1965)

 La postura de kin hin

Quan ens hem aixecat després del zazen, tanquem la ma esquerra al voltant del polze. Situem aquesta ma amb el palmell girat cap a baix a l´altura del plexe solar, i l´arrel del polze està en contacte amb el pit. La ma dreta es col·loca plana damunt la ma esquerra i els avantbraços formen una línia recta i els colzes en l´horitzontal. La mirada reposa a uns quaranta-cinc graus davant nostre. Avancem mig pas, quedant-se els dos peus plans sobre el terra i amb la separació d´un puny entre els talons. Es pressiona amb l´arrel del dit gros de la cama avançada sobre el sòl amb el genoll estirat. Amatents de no fer soroll amb els peus.El centre de gravetat del cos se sitúa en el hara, el baix ventre, el verdader centre de l´home, transformador del ki que rep del Cel i la Terra. El cos està en una postura ben equilibrada, conservant la tensió justa del músculs com durant zazen. És el “caminar d´un rei” expressant noblesa de l´ésser humà. Semblant a un arc a punt de disparar la fletxa. Aquesta manera de caminar, ben arrelat sobre el terra, desenvolupa un equilibri just entre el nostre sistema simpàtic i parasimpàtic, i per això és la base de totes les arts marcials. Avancem en línia recta en una filera en el sentit del rellotge, i quan arribem a un angle del dojo girem noranta graus.

 La respiració de kin hin

Durant kin hin, la manera de respirar és la mateixa que durant zazen. Quan avancem mig-pas, inspirem i relaxem la tensió en el cos i després expirem estirant bé la cama avançada i fent baixar la respiració fins per sota el melic. I així, pas rera pas. L´actitud de l´esperit és la mateixa com durant zazen.

De fet, el kin hin que practiquem en els temples i dojos de tradició sôtô prové de Mestre Menzan Zuiho (1683-1769), un gran estudiós del Shôbôgenzô  de Mestre Dôgen. No coneixem la forma de kin-hin que es practicava en el temps de Dôgen ni tampoc com ho feia el Buddha Śâkyamuni. (Vegeu el post del 6 d’agost)